L´art egipci

L´arquitectura

Temple de Karnak 

Temples i tombes són les grans creacions de l'arquitectura egípcia. La pedra tallada en grans blocs regulars (carreus) és el material constructiu principal. L'arquitectura egípcia és arquitravada (coberta planal). El element sustentant és la columna. Les mesures colossals i l‘allindament donen a aquesta arquitectura la seua monumentalitat característica. 

Els temples

Una llarga avinguda flanquejada per animals sagrats conduïa a l'entrada, formada per dos grans pilons disposats en talús i precedits per obeliscs. S'accedia a la part pública del temple, un pati obert porticat (sala hípetra) des d'on una porta secreta comunicava amb la part privada (sala hipòstila i santuari) on només els sacerdots hi tenien accés.

Entre els temples  cal esmentar els de Karnak i Luxor. 

Una altra variant del temple religiós és el speos o temple excavat a la roca (Abu Simbel).
















Tombes

A Egipte es creia en la supervivència després de la mort, fet que va donar una gran importància als ritus i a les construccions funeràries.

Mastabes, piràmides i hipogeus són les formes que adoptaren els enterraments. Al seu interior guardaven la cambra funerària i, amb el temps, s'ampliaren amb extensos corredors i cambres adornades ricament amb pintures i relleus.

Gizeh és el conjunt funerari més espectacular, està  l'integrat per les piràmides de Keops, de 146,70 metres d'altura, Kefrèn, amb la famosa esfinx del faraó, Micerinos i sis més de xicotetas.

L´escultura

Té un paper funerari. Constitueix el doble en que s'havia d'encarnar el difunt; per això utilitzaven pedres dures, formes compactes, la idealització de l'individu en la seva plenitud i una actitud reposada. Per això, en llengua egípcia, l'escultor era precisament "el-que-manté-la-vida".

Ja en els primers retrats coneguts s’hi trobem una gran simplicitat i solemnitat: l'escultor només s'ha fixat en les coses essencials.

Pots completar la informació sobre l´escultura egipcia en aquest flash del professor Isaac Buzo

L´escriptura egícia

L´escriptura

Fa més de 5.000 anys, egipcis i mesopotàmics van ser els primers en utilitzar l´escriptura. Fet tan important com el domini del foc o el desenvolupament de l'agricultura. Gràcies a ella es van produir una gran quantitat d'obres literàrias,religioses,científicas y técniques. Els historiador consideren el seu naiximent com l´origen de la Història.

L´escriptura egícia s´anomena jeroglífica, trobem tres passos en la seua evolució.

• pictogrames, dibuixos que signifiquen els objetes que representen.
• ideogrames,  dibuixos que  representen una idea lligada al dibuix. 
• fonogrames, finalment els dibuixos representen sons, es a dir fonogrames.

Thot, el deu de la magia, la ciència i  la saviesa va ser el creador de la escriptura per als egipcis antics. Es representava amb cos d´home i cap d´ibis (ocell sagrat)

Mots pocs savien llegir i ecriure, a soles els sacedots i els ecribes. El escriba era el funcionari que havia aprés l´art de l´escriptura i el càlcul. Les seues funcions eren: registrar impostos, portar els arxius del faraó i dels temples, copiar textos, etc. Estaven molt bé considerats socialment.

 Escrivien en les parets de temples i tombes i  sobre papir. El papir és una planta que creix a la riba del Nil, els collien, tallaven les tiges en làmines  fines, que es creuaven formant un teixit.






L´escriptura jeroglífica es va usar a Egipte durant més de 3000 anys. Però va caure en desús i en l´oblit. Aquesta situació es va mantenir fins a principis del segle XIX, en què els jeroglífics van ser dexifrats pel francés Champollion, gràcies al estudi de la Pedra Rosseta, mitjançant la comparació dels simbols dels tres sistemes d´escriptura diferents. És  un text escrit per part de sacedots en honor del faraó.

Si vols saber més sobre l´escriptura jeroglífica puntxa ací.
I en aquest enllac pot accedir al teu nom com si l´haguera escrit un escriba.