La vida desprès de la mort

El judici d´Osiris

Els egipcis creien en l´existencia d´una vida després de la mort. Per a accedir, el difunt havia de superar el Judici d´Osiris, un tribunal format per déus i presidit per Osiris. 

Judici d´Osiris

En el judici, el déu Anubis col.locava el cor del difunt sobre un dels dos plats d´una balança, i en l´altre, la ploma de la deessa Maat, que simbolitzava la justícia i la veridat.

Mentrestant, els déus preguntaven al difunt sobre la seua conducta en vida, i, segons les respostes, el pes del cor augmentava o disminuïa. Si el pes del cor era menor que el de la ploma, el difunt era recompensat amb la vida eterna, Si l´ànima era culpable, el cor del difunt era devorat per Ammit, una criatura d´aspecte monstruós.

Libres dels morts

Els sacerdots egipcis van desenvolupar fórmules per a ajudar el difunt en el viatge al més enllà. Les mes conegudes són les recollides en el Llibre dels Morts, que indicava tot el que l´ànima havia de fer i dir per a superar amb èxit el Judici d´Osiris

Per a poder gaudir de la vida eterna, era necessari que el cos romanguera íntegre i incorrupte. Els egipcis creien que l´ésser humà estava compost de tres elements: el cos físic; el ba o ànima, i el ka o energia vital. Aques últim es considerava el doble inmaterial del cos. En el més enllà, el ka i el ba havien de disposar d´aliments i beguda.

Per això, era necessari sotmetre el cos del difunt al procés de momificació que durava 40 díes.

1. L´embalsamador extreia el cervell del difunt, a través de les fosses nasals, amb un ganxo de metall.








2. Practicava una incisió en un costat del cadàver amb un ganivet i n´extreia tots els òrgans excepte el cor i els renyons.

3. Guardeveb els òrgans en uns recipients especials: els vasos canopis. Les tadores dels vasos representaven els quatre fills del déu Horus.

4. Omplien el cos amb mirra, canella i perfums. Posterioment conbrien el cadàver a cristalls salins (natró o sal blanca) i deixaven a ssecar durant 40 dies.

5. Embolicaven el cadàver amb unes quantes capes de benes, entre els quals col.locaven amúlets, com escarabeus; i joies, com collars, braçalests i anells.

 6.  Per últim, depositaven la mòmia en un taüt que tenia forma de figura humana decorat amb pintures de colors brillants.

La religió egípcia: déus i tombes

Els déus egipcis

Els egipcis eren politeistes, és a dir, creien en molts déus. Inicialment, les divinitats eren forces de la naturalesa.  Més endavant van identificar-se amb un animal, representant físic del déu a la terra. Finalment, els déus van adoptar un cos humà, alguns déus van mantenir sempre una part del seu aspecte animal, ja fos el cap o el cos.


El seu déu principal era el Sol, anomenat Ra, Amon o Aton segons el període històric, i el seu culte tenia lloc a la ciutat de Tebes. Altres déus importants eren Osiris (déu que presidia el tribunal que jutjava els morts), Isis (esposa fidel i deessa mare), Horus (déu del sol naixent), Anubis (déu funerari que conduïa els morts al tribunal d’Osiris), Thot (déu de la saviesa i inventor de l’escriptura) i Maat (símbol de la llei, l’ordre i la justícia).

Les divinitats habitaven al seu temple, considerat la casa del déu a la Terra. S`hi guardava l´estàtua, rebia ofrenes i se l´adorava amb complicats rituals i oracions.

Vivendes i poblats a l´Antic Egipte

Vivendes i poblats

Les cases egípcies es construïen amb murs d´atovó, elaborat amb fang del Nil, que a les més riques es mesclava amb tires de lli. Després les parets es blanquejaven, per a minorar la calor del sol. 

Les cases solien tindre planta rectangular, una porta d´acces de fusta; finestres molt reduïdes i elevades per a evitar la calor, i un orifici al sostre perquè circulara l´aire. Algunes tenien latrina, que acabava en un pou profund; aquest es netejava cada cert temps, i el contingut s´assecava al sol i s´usava com a adob.

El sostre es feia amb troncs de palmera lligats i un entrellaçat de palmes, que es cobria amb un aglomerat de fang. Damunt d´aquest es feia una terrat, que s´usava com a magatzem i per a dormir en a les nits caloroses. S´hi accedia per una escala exterior i solia tindre un cobert de branques de palmera.

La grandària i el mobiliari depenien del nivell social. Les vivendes més pobres tenien un sol pis i els mobles eren escassos: algun bagul, cadires o tamborets baixos i estores de canya al terra per a dormir. Les dels grups adinerats podien tindre dos pisos, i dosposaven d´habitacions per a la família i els servidors, magatzems, jardins amb palmeres, i estanys amb flors de lotus i peixos. El mobiliari era senzill, incloïa llits de fusta, cadires, taules, baguls i estores.








El poblat de Set Maat. 


El poblat de Set Maat, l´actual Deir el-Medina, va ser constrüit al començament de l´Imperi Nou per ordre del faraó Tutmosis I (1504-1492 aC). Va ser usat com a lloc de residència pels obrers i artesans que treballaven en la construcció dels hipogeus excavats a la pròxima Vall desl Reis.

Estava rodejat per una muralla i diviit per un carrer principal, i les cases tenien les parets d´atovó, una sola planta i sostre pla. Al nord-oest de la ciutat, als costat de les muralles, se situava la necròpolis, lloc de soterraments.

Casas i pobles de l´Actic Egipte

La vida quotidiana a l´Antic Egipte

La vida quotidiana

La vida quotidiana del Antic Egipte la coneixen per les restes trobades a les tombes o a través de relleus, escultures i pintures. La majoria dels egipcis tenien una dieta molt saludable, vestien amb poca roba, per que feia molta calor tot l’any, i els hi importava molt l’aspecte físic. 

La familia representava la unitat bàsica de la civilització egípcia. Generalment, les famílies solien ser nombroses, ja que els fills eren considerats una bendició del déus. Les xiquetes eren tan desitjades com els xiquetes.

La indumentària era senzilla, el homes usaven faldellí, una falda que arribava fins als genolls i se subjectava a la cintura amb un nuc; les dones usaven una túnica llarga i ajustada al cos que arribava fins als turmells. Tant els homes com les dones s´afaitaven el cos sencer, inclòl el cap. D´ací que les perruques, realitzades amb cabells natural o fibres vegetals, foren una cosa habitual.

Les egípcies benestants cuidaven molt el cos: es banyaven ben sovint, es pintaven els ulls, i s´aplicaven cremes i perfums.

En aquest enllaç trobareu documents flash interactius amb informació sobre on vivien, què menjaven, com vestien, la familia i la medicina.

L´economía egipcia

L´economia egipcia

Durant la major part de la seua existència, l'antic Egipte va ser el país més ric del món.

La base de la economia egípcia va ser l´agricultura de regadiu, que es practicaba als marges del Nil. Els cultius se sembraven passada l´època de la inundació; i es recol.lectavenn en l´època seca.

Las terres eren propietat del faraó, que en cedie una part als sacerdots i altra als nobles. Els camperols que les cultivaben havien de lliurar, a canvi tributs en espècie. També havien de realitzar trebals en la construcció de les piràmides, les dics i els canals.

Els cultius principals eren el blat, amb el qual es feia el pa; i l´ordi, amb el qual es fabricava la cersesa, una beguda molt consumida per l´alt valor alimentari. Altres cultius destacats van ser el lli, el papir, la vinya, l´olivera, els arbres frutals i els llegums.

La ramaderia va tindre importancia. Els camperols s´ajudaven d´animals, com vaques i ases. A més, criaven ovelles i aus de corral. La caça i la pesca també eren importants.

                                                                                        

                                                                     

 L´artesania va tindre un gran desenvolupament. Els artesans fabricaven ceràmica, joies, teixits...

El comerç interior es basava en el bescanvi, les persones humils intercanviaven productes de primera necessitat, encara que això es realitzarà per tot el país. La principal via comercial i de transport era el Nil. Per al comerç exterior, es fabricaven monedes de coure, plata i or.