L´art egipci

L´arquitectura

Temple de Karnak 

Temples i tombes són les grans creacions de l'arquitectura egípcia. La pedra tallada en grans blocs regulars (carreus) és el material constructiu principal. L'arquitectura egípcia és arquitravada (coberta planal). El element sustentant és la columna. Les mesures colossals i l‘allindament donen a aquesta arquitectura la seua monumentalitat característica. 

Els temples

Una llarga avinguda flanquejada per animals sagrats conduïa a l'entrada, formada per dos grans pilons disposats en talús i precedits per obeliscs. S'accedia a la part pública del temple, un pati obert porticat (sala hípetra) des d'on una porta secreta comunicava amb la part privada (sala hipòstila i santuari) on només els sacerdots hi tenien accés.

Entre els temples  cal esmentar els de Karnak i Luxor. 

Una altra variant del temple religiós és el speos o temple excavat a la roca (Abu Simbel).
















Tombes

A Egipte es creia en la supervivència després de la mort, fet que va donar una gran importància als ritus i a les construccions funeràries.

Mastabes, piràmides i hipogeus són les formes que adoptaren els enterraments. Al seu interior guardaven la cambra funerària i, amb el temps, s'ampliaren amb extensos corredors i cambres adornades ricament amb pintures i relleus.

Gizeh és el conjunt funerari més espectacular, està  l'integrat per les piràmides de Keops, de 146,70 metres d'altura, Kefrèn, amb la famosa esfinx del faraó, Micerinos i sis més de xicotetas.

L´escultura

Té un paper funerari. Constitueix el doble en que s'havia d'encarnar el difunt; per això utilitzaven pedres dures, formes compactes, la idealització de l'individu en la seva plenitud i una actitud reposada. Per això, en llengua egípcia, l'escultor era precisament "el-que-manté-la-vida".

Ja en els primers retrats coneguts s’hi trobem una gran simplicitat i solemnitat: l'escultor només s'ha fixat en les coses essencials.

Pots completar la informació sobre l´escultura egipcia en aquest flash del professor Isaac Buzo

L´escriptura egícia

L´escriptura

Fa més de 5.000 anys, egipcis i mesopotàmics van ser els primers en utilitzar l´escriptura. Fet tan important com el domini del foc o el desenvolupament de l'agricultura. Gràcies a ella es van produir una gran quantitat d'obres literàrias,religioses,científicas y técniques. Els historiador consideren el seu naiximent com l´origen de la Història.

L´escriptura egícia s´anomena jeroglífica, trobem tres passos en la seua evolució.

• pictogrames, dibuixos que signifiquen els objetes que representen.
• ideogrames,  dibuixos que  representen una idea lligada al dibuix. 
• fonogrames, finalment els dibuixos representen sons, es a dir fonogrames.

Thot, el deu de la magia, la ciència i  la saviesa va ser el creador de la escriptura per als egipcis antics. Es representava amb cos d´home i cap d´ibis (ocell sagrat)

Mots pocs savien llegir i ecriure, a soles els sacedots i els ecribes. El escriba era el funcionari que havia aprés l´art de l´escriptura i el càlcul. Les seues funcions eren: registrar impostos, portar els arxius del faraó i dels temples, copiar textos, etc. Estaven molt bé considerats socialment.

 Escrivien en les parets de temples i tombes i  sobre papir. El papir és una planta que creix a la riba del Nil, els collien, tallaven les tiges en làmines  fines, que es creuaven formant un teixit.






L´escriptura jeroglífica es va usar a Egipte durant més de 3000 anys. Però va caure en desús i en l´oblit. Aquesta situació es va mantenir fins a principis del segle XIX, en què els jeroglífics van ser dexifrats pel francés Champollion, gràcies al estudi de la Pedra Rosseta, mitjançant la comparació dels simbols dels tres sistemes d´escriptura diferents. És  un text escrit per part de sacedots en honor del faraó.

Si vols saber més sobre l´escriptura jeroglífica puntxa ací.
I en aquest enllac pot accedir al teu nom com si l´haguera escrit un escriba.

La vida desprès de la mort

El judici d´Osiris

Els egipcis creien en l´existencia d´una vida després de la mort. Per a accedir, el difunt havia de superar el Judici d´Osiris, un tribunal format per déus i presidit per Osiris. 

Judici d´Osiris

En el judici, el déu Anubis col.locava el cor del difunt sobre un dels dos plats d´una balança, i en l´altre, la ploma de la deessa Maat, que simbolitzava la justícia i la veridat.

Mentrestant, els déus preguntaven al difunt sobre la seua conducta en vida, i, segons les respostes, el pes del cor augmentava o disminuïa. Si el pes del cor era menor que el de la ploma, el difunt era recompensat amb la vida eterna, Si l´ànima era culpable, el cor del difunt era devorat per Ammit, una criatura d´aspecte monstruós.

Libres dels morts

Els sacerdots egipcis van desenvolupar fórmules per a ajudar el difunt en el viatge al més enllà. Les mes conegudes són les recollides en el Llibre dels Morts, que indicava tot el que l´ànima havia de fer i dir per a superar amb èxit el Judici d´Osiris

Per a poder gaudir de la vida eterna, era necessari que el cos romanguera íntegre i incorrupte. Els egipcis creien que l´ésser humà estava compost de tres elements: el cos físic; el ba o ànima, i el ka o energia vital. Aques últim es considerava el doble inmaterial del cos. En el més enllà, el ka i el ba havien de disposar d´aliments i beguda.

Per això, era necessari sotmetre el cos del difunt al procés de momificació que durava 40 díes.

1. L´embalsamador extreia el cervell del difunt, a través de les fosses nasals, amb un ganxo de metall.








2. Practicava una incisió en un costat del cadàver amb un ganivet i n´extreia tots els òrgans excepte el cor i els renyons.

3. Guardeveb els òrgans en uns recipients especials: els vasos canopis. Les tadores dels vasos representaven els quatre fills del déu Horus.

4. Omplien el cos amb mirra, canella i perfums. Posterioment conbrien el cadàver a cristalls salins (natró o sal blanca) i deixaven a ssecar durant 40 dies.

5. Embolicaven el cadàver amb unes quantes capes de benes, entre els quals col.locaven amúlets, com escarabeus; i joies, com collars, braçalests i anells.

 6.  Per últim, depositaven la mòmia en un taüt que tenia forma de figura humana decorat amb pintures de colors brillants.

La religió egípcia: déus i tombes

Els déus egipcis

Els egipcis eren politeistes, és a dir, creien en molts déus. Inicialment, les divinitats eren forces de la naturalesa.  Més endavant van identificar-se amb un animal, representant físic del déu a la terra. Finalment, els déus van adoptar un cos humà, alguns déus van mantenir sempre una part del seu aspecte animal, ja fos el cap o el cos.


El seu déu principal era el Sol, anomenat Ra, Amon o Aton segons el període històric, i el seu culte tenia lloc a la ciutat de Tebes. Altres déus importants eren Osiris (déu que presidia el tribunal que jutjava els morts), Isis (esposa fidel i deessa mare), Horus (déu del sol naixent), Anubis (déu funerari que conduïa els morts al tribunal d’Osiris), Thot (déu de la saviesa i inventor de l’escriptura) i Maat (símbol de la llei, l’ordre i la justícia).

Les divinitats habitaven al seu temple, considerat la casa del déu a la Terra. S`hi guardava l´estàtua, rebia ofrenes i se l´adorava amb complicats rituals i oracions.

Vivendes i poblats a l´Antic Egipte

Vivendes i poblats

Les cases egípcies es construïen amb murs d´atovó, elaborat amb fang del Nil, que a les més riques es mesclava amb tires de lli. Després les parets es blanquejaven, per a minorar la calor del sol. 

Les cases solien tindre planta rectangular, una porta d´acces de fusta; finestres molt reduïdes i elevades per a evitar la calor, i un orifici al sostre perquè circulara l´aire. Algunes tenien latrina, que acabava en un pou profund; aquest es netejava cada cert temps, i el contingut s´assecava al sol i s´usava com a adob.

El sostre es feia amb troncs de palmera lligats i un entrellaçat de palmes, que es cobria amb un aglomerat de fang. Damunt d´aquest es feia una terrat, que s´usava com a magatzem i per a dormir en a les nits caloroses. S´hi accedia per una escala exterior i solia tindre un cobert de branques de palmera.

La grandària i el mobiliari depenien del nivell social. Les vivendes més pobres tenien un sol pis i els mobles eren escassos: algun bagul, cadires o tamborets baixos i estores de canya al terra per a dormir. Les dels grups adinerats podien tindre dos pisos, i dosposaven d´habitacions per a la família i els servidors, magatzems, jardins amb palmeres, i estanys amb flors de lotus i peixos. El mobiliari era senzill, incloïa llits de fusta, cadires, taules, baguls i estores.








El poblat de Set Maat. 


El poblat de Set Maat, l´actual Deir el-Medina, va ser constrüit al començament de l´Imperi Nou per ordre del faraó Tutmosis I (1504-1492 aC). Va ser usat com a lloc de residència pels obrers i artesans que treballaven en la construcció dels hipogeus excavats a la pròxima Vall desl Reis.

Estava rodejat per una muralla i diviit per un carrer principal, i les cases tenien les parets d´atovó, una sola planta i sostre pla. Al nord-oest de la ciutat, als costat de les muralles, se situava la necròpolis, lloc de soterraments.

Casas i pobles de l´Actic Egipte

La vida quotidiana a l´Antic Egipte

La vida quotidiana

La vida quotidiana del Antic Egipte la coneixen per les restes trobades a les tombes o a través de relleus, escultures i pintures. La majoria dels egipcis tenien una dieta molt saludable, vestien amb poca roba, per que feia molta calor tot l’any, i els hi importava molt l’aspecte físic. 

La familia representava la unitat bàsica de la civilització egípcia. Generalment, les famílies solien ser nombroses, ja que els fills eren considerats una bendició del déus. Les xiquetes eren tan desitjades com els xiquetes.

La indumentària era senzilla, el homes usaven faldellí, una falda que arribava fins als genolls i se subjectava a la cintura amb un nuc; les dones usaven una túnica llarga i ajustada al cos que arribava fins als turmells. Tant els homes com les dones s´afaitaven el cos sencer, inclòl el cap. D´ací que les perruques, realitzades amb cabells natural o fibres vegetals, foren una cosa habitual.

Les egípcies benestants cuidaven molt el cos: es banyaven ben sovint, es pintaven els ulls, i s´aplicaven cremes i perfums.

En aquest enllaç trobareu documents flash interactius amb informació sobre on vivien, què menjaven, com vestien, la familia i la medicina.

L´economía egipcia

L´economia egipcia

Durant la major part de la seua existència, l'antic Egipte va ser el país més ric del món.

La base de la economia egípcia va ser l´agricultura de regadiu, que es practicaba als marges del Nil. Els cultius se sembraven passada l´època de la inundació; i es recol.lectavenn en l´època seca.

Las terres eren propietat del faraó, que en cedie una part als sacerdots i altra als nobles. Els camperols que les cultivaben havien de lliurar, a canvi tributs en espècie. També havien de realitzar trebals en la construcció de les piràmides, les dics i els canals.

Els cultius principals eren el blat, amb el qual es feia el pa; i l´ordi, amb el qual es fabricava la cersesa, una beguda molt consumida per l´alt valor alimentari. Altres cultius destacats van ser el lli, el papir, la vinya, l´olivera, els arbres frutals i els llegums.

La ramaderia va tindre importancia. Els camperols s´ajudaven d´animals, com vaques i ases. A més, criaven ovelles i aus de corral. La caça i la pesca també eren importants.

                                                                                        

                                                                     

 L´artesania va tindre un gran desenvolupament. Els artesans fabricaven ceràmica, joies, teixits...

El comerç interior es basava en el bescanvi, les persones humils intercanviaven productes de primera necessitat, encara que això es realitzarà per tot el país. La principal via comercial i de transport era el Nil. Per al comerç exterior, es fabricaven monedes de coure, plata i or.

L´organització política i social

L´ organizatció política           

El rei egipci va adoptar el títol de faraó. Va se considerat l´encarnació terrestre del déu del cel, Horus; per això rebia culte, a fi de que mantinguera l´inundació del Nil i l´odre social. El faraó va concentrar els poders polític, militar i religiós.

• Com a rei o cap polític, governava, és a dir, feia les lleis, jutjava, inspeccionava les obres hiràuliques, organitzaba les seues immenses propietats agrícoles, i controlava la recaptació d´impostos i els comerç exterior.
• Com a cap militar, dirigia l´exèrcit.
• Com a cap religiós, ordenava la construcció de temples per fer ofrenes als déus.

Una societat molt jerarquitzada

La societat egípcia es dividia en diversos grups socials:

• El nivell superior incloïa al faraó, la seua família, els nobles i els sacerdots. Tots ells eren propietaris de grans extensions de terra. 
  

El nobles exercien excercin el càrrecs més alts de l´admnistració, ministres, gobernadors de les províncies, oficials del exèrcit, etc.

Els sacerdots s´encarregaven e realitzar el culte als déus, conservar els temples i administrar les seues extenses propietats.

• El nivell intemedi el formaven els comerciants i artesans enriquits i els nombrosos escribes. Aquets últims, eren quasi els únics que sabien llegir i escriure; per aquest motiu, redactaven documents i portaven les comptes del palau i els temples.

• El nivel inferior estava compost majoritàriament por camperols,que cultivaven les terres del faraó, dels nobles o dels sacerdots. Junt amb ells estaven els artesans, els artesans, els soldats i els servents.

• Els esclaus eran escassos i majoritàriament extrangers, eren els més desfavorits.